Materials superconductors

Els elements de la següent llista són superconductors de Tipus I (coneguts):

Substància
Al (alumini)
Am (americi)
Be (beril·li)
Cd (cadmi)
Ga (gal·li)
Gd (gadolini) *
Hf (hafni)
Hg (mercuri) **
In (indi)
Ir (iridi)
La (lantani)
Lu (luteci)
Mo (molibdè)
Nb (niobi)
Os (osmi)
Pa (protoactini)
Pb (plom)
Pt (platí)
Re (reni)
Rh (rodi)
Ru (ruteni)
Sn (estany)
Ta (tàntal)
Tc (tecneci)
Te (tel·luri)
Th (tori)
Ti (titani)
Tl (tal·li)
U (urani)
V (vanadi)
W (tungstè)
Zn (zinc)
Zr (zirconi)

Definició de superconductor

Un superconductor és un compost la propietat més important del qual és conduir el corrent elèctric sense resistència per sota d'una certa temperatura, anomenada temperatura crítica. Tots els superconductors coneguts són sòlids, cap és gas o líquid, i tots requereixen un fred extrem per passar a l'estat superconductor. Una vegada en moviment, el corrent elèctric circularà per sempre en un anell tancat de material superconductor. Els científics es refereixen a la superconductivitat com a un "fenomen quàntic macroscòpic".

Superconductivitat

La superconductivitat és la capacitat intrínseca que posseeixen certs materials per conduir el corrent elèctric amb resistència nul·la en determinades condicions. La superconductivitat es dóna per sota d'una determinada temperatura; no obstant això, no és suficient amb refredar el material, també és necessari no excedir un corrent crític ni un camp magnètic crític per poder mantenir l'estat superconductor.
Aquesta propietat va ser descoberta en 1911 pel físic holandès Heike Kamerlingh Onnes, quan va observar que la resistència elèctrica del mercuri desapareixia quan el refredava a 4 K (-269 °C).

El fenomen es produeix en diversos materials: des d'elements simples, com l'estany i l'alumini, a semiconductors molt dopats i determinats compostos ceràmics que contenen plans d'àtoms de coure i oxigen. No es produeix en metalls com l'or o la plata ni en la majoria de metalls ferromagnètics.

La superconductivitat és un efecte purament quàntic, i no es pot entendre extrapolant les lleis clàssiques de la conductivitat elèctrica i l'electromagnetisme. Actualment, si bé es comprèn perfectament a nivell teòric el fenomen convencional de la superconductivitat, encara no es disposa d'una explicació teòrica per a la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987 i que apareix en la majoria de cuprats.